• Quan fem una pàgina web hem de:
  - afegir keywords (paraules en negreta o cursiva) en el cos de text
  - el títol de la pàgina ha de tenir la paraula clau, i millor que sigui de les primeres!
  - el nom del domini també ha de ser significatiu, relacionat amb les paraules clau.
• A Dreamweaver hem de clicar a:
  Insertar – HTML – Etiquetas Head – Descripción
  La Descripció és el text que apareix a Google sota el títol de la teva web. S’han de posar les keyword que més apareixen i amb força densitat.
• Insertar – HTML – Palabras clave (keywords)
  Les posem separades per comes.
• Google Sitemaps
  És un experiment en Beta que permet als webmasters enviar mapes complets dels seus sites per què Google els indexi millor. Els mapes són simplement una llista amb totes les URL’s.
  El mapa del site ajuda a Google a indexar aquest lloc, evitant alguns problemes habituals del rastreig automàtic, com bucles, zones fosques o ocultes i coses així.
• Google Trends
  Pots veure en quina mesura la gent de tot el món, d’una regió o país concret, busca una determinada paraula (keyword) a Internet al llarg del temps. També veus els pics (moments de més recerca) de coses buscades.
  Pots buscar diferents paraules separades per comes, així es pot veure l’evolució conjunta
• Google AdWords: Keyword Tool
  Serveix per obtenir o generar més idees sobre paraules clau, tant paraules o frases descriptives (p.ex. te verd). També pots trobar paraules clau relacionades amb el contingut d’una pàgina web, insertant l’URL.
  Et diu les paraules clau més buscades sobre una paraula determinada. Ara se solen posar unes 4 paraules.
  És interessant perquè els resultat se’t presenten segons 3 variables
  - competència de l’anunciant
  - volum de recerques
  - promig del volum  de recerques
• Posar anuncis a Google
  L’empresa que vulgui sortir posicionada en un lloc destacat de Google (marge dret) paga a Google per cada clic que la gent faci al seu enllaç. Tens l’avantatge que pots marcar el límit que et vols gastar en un dia. Per exemple, quan hagis gastat 50€, desapareixes del lloc privilegiat.
• Densitat de paraules clau
  Com més densitat de paraules clau tinguis a la teva web, millor posicionament aconseguiràs. S’ha d’anar en compte, si hi ha massa densitat, està penalitzat.
• Page Rank
  Determina la importància d’una pàgina a Internat. També pots veure quantes webs t’estan linkant i quina importància tenen aqeustes pàgines.

Sobre com es fa, us recomano un parell de webs molt interessants, alguna amb exercicis pràctics per aprendre-ho bé. Dubto seriosament de la qualitat dels meus consells… segur que ho veureu més clar aquí:

• Aula Clic (hi ha dues pàgines de CSS) – Aquesta és la que té exercicis…
• Taller Webmaster
• Todo Dreamweaver

 Aquesta eina ens serveix per marcar l’espai on anirà el formulari. Fem click i uns quants espais per treballar millor.

 Quan clikem aquí ens sortirà una caixeta, el camp de text, que és on l’usuari escriurà la informació que li demanem, per exemple Nom. Podem definir el nombre màxim de caràcters que permet escriure així com la seva llargada.                                                                                          

També podem incloure una àrea de text amb diverses línies de llarga i amplada perquè l’usuari deixi els seus comentaris o una informació més extensa. Ho farem a partir d’aquesta icona:   

En els casos que necessitem que ens verifiquin alguna cosa o que ens donin el consentiment, utilitzarem una casella de verificació:

Quan  l’usuari hagi d’escollir entre diverses opcions, per exemple home/dona, utilitzarem la casella d’opció . En aquest cas, dins el panell de propietats d’aquesta casella, allà on diu “botó d’opció” haurem d’escriure (sense accents ni majúscules) el tema o motiu de les opcions (en aquest cas “sexe”). A “valor activat”, a cada casella haurem d’escriure “home” o “dona” o les diverses opcions que proposem. I l’estat inicial del botó, normalment està desactivat.

Si volem que l’usuari ens indiqui algun element d’una llista o menú, de forma que el pugui desplegar, utilitzarem l’eina llista/menú . Se’ns obrirà una altra finestra, i només caldrà que afegim les diferents coses a “llista de valors” i li adjudiquem un numero (que ens servirà a nosaltres).

Un tinguem el formulari fet, haurem d’insertar alguna eina perquè permeti enviar-lo. Ho farem a partir de “botó”. Podrem escollir entre “enviar” o “restablir” (borrar). També podrem canviar el text de dins el botó.

Per tal que ens arribi el formulari al nostre correu haurem d’incloure un camp ocult (que no estarà a la vista de qui ompli el formulari). El seu contingut només serà vist per nosaltres. En aquest camp ocult, que el podem anomenar “to” escriurem el nostre correu electrònic. En un altre camp ocult podem escriure el que serà l’assumpte del mail que ens arribarà amb el formulari.

Si volem que ens arribi el formulari, haurem de disposar d’una URL que ens “transformi” les dades que rep i ens ho enviï al nostre correu electrònic. Quan la tinguem, seleccionem el formulari (clicant damunt la línia puntejada vermella) i a la caixa que apareix a sota, a “acció” escriurem aquesta adreça URL.

Potser és un pèl complicat…

Per exemple, imagineu que tenim un index amb diversos plats i sota de tots els plats la recepta de cada un d’ells. Volem que clicant damunt de cada plat anem a veure la recepta, i un cop l’hagim llegida, tornar a l’index, sense fer servir la barra de desplaçament vertical.

Al començament de la recepta del primer plat, cliquem damun l’eina d’ancoratge. A la barra d’eines que ens apareix posem un nom (sense majúscules ni accents), per exemple, “macarrons”. Tornem a la llista del principi, l’index, i seleccionem el primer plat, que casulament són macarrons, i ho vinculem a l’ancoratge que hem posat més avall. Això podem fer-ho de dues maneres:

1. Amb “macarrons” de l’índex seleccionat, baixem fins al lloc on hem posat l’ancoratge i arrosseguem l’eina d’enllaç.
2. Amb “macarrons” de l’índex seleccionat, anar a l’espai de vincles i escriure #macarrons (o la paraula que hagim decidit que identifica l’ancoratge)

Compliquem-ho un xic més:

Ara volem que des d’una altra pàgina del nostre site poguem anar directament a la part que ens interessa de la pàgina de receptes, o sigui, la recepta dels macarrons. Molt senzill: seleccionem el text que ens farà de link i a la finestreta de vincle escrivim: el nom de la pàgina on es troba la part que ens interessa + # + el nom de l’ancoratge. En aquest cas seria: recepta.html#macarrons

Ara volem poder tornar a l’inici de la pàgina quan hàgim acabat de llegir la recepta:

• Immediatament després de la recepta, escrivim “pujar” o “tornar”
• A índex, insertem un ancoratge
• Seleccionem “pujar” i ho enllaçem amb l’ancoratge, com he explicat abans.

També hi ha una manera més fàcil de fer-ho:

• Seleccionem “pujar” i a la finestreta de vincle escrivim simplement #. Automàticament ens durà a l’inici de la pàgina html.

1-     Sota la descripció de Macarrons, escrivim “Pujar”

2-     Fem un ancoratge a Menú

3-     Seleccionem “pujar” i fem enllaç  amb l’ancoratge

b)       

1-     Seleccionem “pujar” i a la finestra de vincle escrivim #Automàticament ens porta al principi de la pàgina

Podem insertar una taula des la barra d’eines (Insertar – Tabla), fent Crtl ALT T, o anant a la icona 

Un cop ho hem fet, se’ns obre una finestra on podem escollir, entre altres coses:

• El nombre de files i columnes
• L’amplada de la taula (en percentatge o en píxels)
• El gruix del contorn (millor que sigui 0)
• L’espai de dins la cel·la respecte el text
• L’espai entre les cel·les

Després, des la barra de propietats de taula, pots acabar de definir el format de les cel·les, la font, el color de farcit, l’aliniació del text de dins les cel·les. Dreamweaver no deixa fer més d’un espai amb la barra espaiadora. Per fer-ne més d’un cal prémer Crtl + SHIFT + barra espaiadora.
Igual que en les taules de Word, aquí també podem combinar i dividir cel·les tant per columnes com per files.

Un cop la tinguem feta, la podem dur al weblog: a Dreamweaver selecciones la taula (en opció Disseny), i copies els codis d’actionscript de la vista de Codi i ho enganxes a la vista de Codi de l’editor de continguts del weblog. Així de fàcil.

Busquem la imatge que volem. Si ha de ser un link, un cop enganxada al document, la seleccionem i a la barra d’eines de la part inferior, la vinculem a la web o a l’arxiu que volem.

Si volem inserir un arxiu de flash, abans de tot, l’arxiu amb l’extensió .swf ha d’estar a la nostra carpeta dins el nostre site.
Després, a la barra d’eines superior busquem la icona de flash:    

 Se’ns obre una finestra i allà busquem l’arxiu flash en .swf

L’equivalent al .doc del Word és el .html del Dreamweaver. De fet a Dreamweaver s’escriu igual que en Word.

Obrim Dreamweaver à Nou html  . A la barra d’eines à Sitio à Nuevo sitio

Un sitio és la carpeta “mare” on aniran les altres carpetes que generarem per crear la pàgina web: .jpg, .gif, .flash, .htm…

A la barra d’eines, seleccionem l’opció Modificar per canviar les propietats de la pàgina.  Podem canviar:

• l’aspecte: font, tamany,color del text, color de fons, imatge de fons,marges
• Vincles: font del vincle, color del vincle (surt blau per defecte), vincles de substitució (color del vincle quan posem el cursor a sobre), vincles actius, vincles visitats.
• Títol / Codificació: títol del document, codificació (europeu occidental), tipus de document (el que surt per defecte)

No us perdeu el vídeo de la Raffaella Carrà presentant l’actuació (abans i després) i les pixades fora de test que fa. Ull també a les ballarines (tant o més freaks que el cantant) i als pares i nebot de Rodolfo… Bonissim!

<< Salvo aquellos momentos en los que tenemos conciencia de no estar haciendo nada, lo cierto es que nos pasamos la vida haciendo.

El hacer llena todo nuestro espacio vital. Cada día es una suma encadenada e interminable de haceres y deshaceres, un permanente ir tejiendo los segundos con los minutos y las horas.

A veces conseguimos que sea con hilos y tejidos propios. Nos gusta la pintura y pintamos; nos encanta un trabajo y los hacemos; vibramos por ayudar y ayudamos; nos fascina la alegría y reímos; queremos amar y amamos. Cada vez que ocurre, sentimos que todo fluye de forma natural y agradable, porque lo que hacemos es la prolongación  de lo que sentimos y somos. Hacemos lo que somos.

Pero demasiadas veces nuestra vida la vamos tejiendo con materiales ajenos, alejados de nuestros intereses. Y como hay que sobrevivir, acabamos recurriendo a la finas agujas del cinismo o el fingimiento, a los hilos descoloridos del desinterés y de las rutinas sin esperanza, a los retales sin historia que otros nos imponen. Nos toca hacer lo que no somos.

Ese íntimo aleteo frágil y mágico que conocemos como felicidad, siempre lo percibimos, a veceds de forma muy tímida, a veces impetuosa, cuando lo que hacemos es consecuencia directa, sin frenos, comedias ni falsos respetos, de lo que realmente somos.

Si “ser o no ser” es la cuestión, “hacer de acuerdo con el ser” es la plenitud. >>